FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joguina consistent en una plataforma allargada muntada sobre rodes, la del davant governada per un eix vertical unit a un manillar, que es fa córrer pujant-hi amb un peu i recolzant l'altre a terra per a prendre embranzida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros pla i horitzontal en un terreny que fa pendent. En una escala, plataforma que hi ha, al cap d'un ram o sèrie d'esglaons, davant les portes dels pisos, als angles del buc de l'escala, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plataforma que es troba en la unió de l'arbre mascle amb el masteler. Cistella d'espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense anses. cofa de palangre Panera en què es disposa el palangre quan està fora de l'aigua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita plataforma elevada proveïda d'ampit i tornaveu, col·locada a una altura convenient en una església o un refetor i destinada a la lectura de textos sagrats o piadosos i a la predicació. Cadira amb braços, de seient molt alt, suportat per petges llargs, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció que voreja un balcó, un terrat, una plataforma qualsevol, un pont, un pou, una era, un clos, etc., la qual s'eleva del sòl fins a una alçària tal que la seva vora superior pot servir de passamà o ampit. Una barana de ferro. Un terrat sense barana. No t [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinació del parament d'un mur, d'un tallat del terreny, d'un terraplè, etc. talús continental Escarpament submarí de pendent relativament fort, situat entre la plataforma continental i la zona dels fons marins. talús d'equilibri Pendent màxim que pot adquirir un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar-hi. Plataforma de pedra voltada d'un regueró on es posen els cofins d'olives en una premsa. Concavitat que, a un costat del teler i tot seguit del catxapit del davant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flotador de salvament disposat al cap d'una corda llarga amarrada a bord, que hom gita quan cau algú a l'aigua per tal que s'hi agafi. guindola d'arboradura Petita plataforma triangular que fa de bastida per a pintar, rascar, etc., en l'arbre d'una nau, del qual se suspèn horitzontalment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Departament superior de les diligències cobert d'una vela on anaven ordinàriament els equipatges i a vegades també els viatgers. Plataforma que s'acobla damunt el sostre d'un vehicle automòbil per a transportar-hi l'equipatge. Lona que cobreix l'equipatge col·locat damunt d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema mòbil sobre un eix de manera que quan un extrem baixa, l'altre puja. Pont de bàscula. Balança proveïda d'una plataforma i d'un joc de palanques per a mesurar una massa equilibrant-ne el pes amb el d'una altra de més petita que es desplaça sobre una barra [...]
